diumenge, 2 de desembre del 2012

QUI ETS TU? -primera part-


El passat dia 23 d'octubre vam presentar la tasca " qui ets,tu?". havíem d'escollir a una companya de classe a qui descriure per dos mitjans molt diferents:

  • una imatge amb un peu de pàgina que ajudés a descriure allò que era difícil de percebre amb la fotografia
  • una descripició, la concreció exacta de descripció quedava oberta, podia ser un text, un poema, una cançó, un vídeo, el mitjà era lliure.

Vaig escollir l'Hel.lenca perquè la seva imatge era molt definitòria i subtilment diferent, cal tenir en compte que vam haver d'escollir companya als pocs dies de conéixer'nos,  així que no sabia exactament amb qui em trobaria quan li fes la entrevista per poder tenir material amb què confeccionar les dues tasques.


Sense més preàmbuls dono pas a la imatge i a la descripció.






No sóm el que semblem, o sí?
Hel.lenca, tu què hi dius?

De rialla fàcil,
i una caiguda d’ulls
que et permet enlluernar-te,
momentàniament,
quan de sobte un es fixa,
amb les brillantors
i algun que altre artilugi més,
que porta a tort i a dret.

Saps que és d’ella,
tot tan carregat
no pot ser de ningú més
tantes coses amuntegades.

Transmet una franquesa cristal·lina,
encara immaculada,
que desprèn l’energia
d’aquells que només tenen
19 anys a l’esquena.

tan primeta i estirada
que es veu fràgil, si em permeteu.

Es fa veure,
és bufona,
cabell llarg, com no! És la moda
i rosseta, però no sé si de perruqueria...
podríem dir que és atractiva,
això el nostre noi, l’Hug, ens ho diria.
És prima i alta fins al cel,

Un s’espera una veueta,
per posar-li ja el llacet,
però de sobte sents un so
que apareix de repent.
Sobta el greu, de la seva veu,
però no és, precisament, perquè sigui greu,
podríem dir, que contrasta
i fins i tot li serveix d’ancla.

És fineta, tota ella
però amb el temps
de res no li serviria
tants elogis del seu físic
si no fos perquè al “darrera”,
vaja, allà on l’ànima s’alimenta
i té un cor gran que batega
per tots el que se l’estimen.
La família té de referència,
Fins aquí lògic, la té tota per a ella,
Però un cop més, per sort sobta,
La passió pel seu avui.

Carn i ungla es veu que són,
I no pas com les seves de colors,

de colors en plural
tot sigui dit de pas,
és digne de ser admirat,
conviure amb una prolongació
tant llarga arran dels dits
això sí, divertit, de colors.

que qui sap valorar als grans,
Un tresor té ella al cor
i jo diria que ja ho sap.

Octubre del 2012
Goretti Guillén Tunica

Tornant a l’avi,

deu ser el vincle invisible ,
que no per ser-ho vol dir que no hi sigui
de quan era ben petita,
de quan encara no es valia.
Pel seu avui moriria
I es que arriba a fer enveja
la seva bogeria.

No tothom sap veure en els vells
el que encara no té el jovent,
experiència i prudència,
sinceritat i ni un pèl a la llengua.

Saber valorar a un avi,
I exposar-lo a la classe
té a veure amb el cercle
que la vida ens té previst.

Així doncs no és d’estranyar
que als petitons vulgui servir,
qui millor per cuidar nens

dilluns, 19 de novembre del 2012

UN "CONTRA" INTERESSANT: LA CULTURA I INTERNET, UNA ESCLETXA PER SER OPTIMISTES

Aquí us deixo el link de la contra de la vanguardia on s'entrevista a Simona Levi, molt interessant, almenys per mi perquè hi surten molts conceptes que fan reflexionar:

-els drets d'autor
-l'accés a la cultura com un dret i no com un privilegi
-noves formes de finançament per als artistes
-i sobretot una porta oberta cap a un món una mica més humà i més igualitari.

i de pas, s'aprèn, almenys jo he après, un nou concepte revolucionari: crowfunding


UN BLOG ÚTIL I INTERESSANT PER GTIC....

Pul.lulant per internet fa dies vaig trobar aquest bloc, que es titula seminario del blog , que pertany a un IES d'Astúries.
A més a més veureu que a la dreta hi ha un enllaç per entrar a formar part d'una comunitat docent que comparteixen experiències i recursos per l'ús d'internet a les aules.

Espero que us sigui útil

divendres, 2 de novembre del 2012

QUÈ SÓN LES WEB 2.0?


Un lloc web 2.0 fa referència a tots aquells webs que permeten o fomenten la participació i interacció dels visitants amb el propietari del contingut o entre els mateixos usuaris. En general és un canvi en l'enfoc del mitjà, on un sol  produeix un contingut consumits per milers de persones, cap a un sistema on tothom contribueix, opina o aporta contingut que serà consumit pel que anomenem "comunitat virtual"

Hi ha moltes tipologies de llocs 2.0 però sovint ens fan referència viquis, blocs i xarxes socials.
No es tracta doncs d'una terminologia tecnològica, sinó més aviat d'una evolució en l'ús i les possibilitats dels llocs web d'Internet.


diumenge, 21 d’octubre del 2012

TUTORIAL: INSERTAR UNA IMATGE AL BLOC


Un cop més, he tingut dificultats per incorporar imatges al bloc, es per això que 
us adjunto una presentació on es descriu molt i molt bé com fer-ho. 



QUÈ ÉS L'INFORMALISME


PLÀSTICA

Paràgraf extret de: EXPERIENCIAS. Alfredo Hoyuelos Planillo. Ir y descender a y desde Reggio Emilia.

“Escuelas en las que vemos a los niños y niñas decidir dónde y con quién quieren estar en todo momento; en grupos pequeños. Niños y niñas que salen y entran, a voluntad, de las clases siempre con la puerta abierta. No hay fi  las ni gritos. Los niños y niñas se distribuyen por todo el espacio: unos en el patio, otros en las aulas, otros en los minitalleres, otros en la cocina (en la de verdad), otros en los baños. Niños y niñas que se mueven sin el asfixiante “control” adulto. Las maestras, con la mayor responsabilidad y celo profesional, han decidido algo muy difícil: confi  ar en que los niños y niñas pueden aprender por sí mismos en cualquier tiempo y espacio.
Niños y niñas que se sienten escuchados desde su alteridad y que, honestamente, no
son llevados normativamente colonizados por la prepotencia del mundo adulto.”


INFORMALISME

Moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya. Es va desenvolupar cap a la década dels cinquanta, en paral.lel a l’expressionisme abstracte nord-americà. Els artistes que en podem destacar entre d’altres són:  Antoni Tàpies, Juan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, algunes obres de Albert Ràfols Casamada, Antonio Saura i Manuel Miralles, entre d’altres.

El terme informalista es va adoptar per referis-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències pròximes, com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal. Busquen l’autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar, l’expressió del món interior de l’artista.

Característiques del moviment:
           
·       Experimentació constant
·       Sentit màxim de llibertat
·       Expressivitat dels materials que adquireixen el protagonisme, deixant en segon pla la temàica de l’obra i per tant es ressalta la composició de la mateixa.
·       La forma desapareix totalment, tant la figurativa, com la geométrica
·       Exaltació de l’atzar, la improvització, un rebuig a la construcción premeditada, la traçada sobre la tela és el producte d’una acció del pintor el més rápida i intuïtiva possible: el gest.
·       Importància als procediments tècnics i materials
·       Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage
·       Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta…
·       Utilització plàstica d’acomulacions de materials, relleusn, degoteig, forats, tall, destrucció…
·       Gran llibertat en el color
·       Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.
·       Base ideológica vinculada a l’existencialisme
·       Forta presencia de la personalitat de l’artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d’ànim.
·       La vulnerabilitat de l’home, la seva instrascendència, el complet desarmament de l’ésser cap a l’exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra.
EXEMPLES DE OBRES INFORMALISTES:


Alberto Burri,
Grande Rosso, 1964
P18




Eduardo Chillida
le chemin dex devins, suivi de ménerbes, 1966
edició de 165 exemplars



Antonio Saura
Cocktail Party, 1961
oil, felt-tip pen, ink, graphite and pastel on paper laid down on board
 




Jose M.Guinovart,
Signes de Terra, 2006
Litografia a 4 tintes il.luminada a mà sobre paper








Joan Hernández Pijuan,
landscape 1, 1987
litografia 70x99




Antoni Tàpies
Samarreta, 1972



690 × 552 - Jackson Pollock Painting

560 × 408 - "Untitled" by Omar Chacon


Omar Chacon
Bacanal Gumbachira, 2012
Acrylic on canvas

CLASSE DE GTIC 16-10-2012 – EL FET PEDAGÒGIC DE LES GTIC EN ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE.


·    OBJECTIU DE LA CLASSE: Parlar sobre el fet pedagògic, quin paper tenen les GTIC en els processos d’aprenentatge a dia d’avui? Cap a on anem?

·     ANÀLISI SOBRE UN TEXT: Per treballar entorn l’objectiu indicat i conèixer què és el llenguatge audiovisual, vam llegir amb anterioritat el capítol 1 del següent llibre:

FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
http://books.google.es/books?id=R42bS1pdfikC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false
totes les cites fetes en aquesta entrada estan extretes d'aquest llibre.

·      LECTURA DEL PRIMER PARÀGRAF “EL MIEDO AL CAMBIO”: Versa sobre la reticència de la societat al llarg de la història a utilitzar les noves eines. Exposa diferents exemples curiosos de situacions en les que l’home a descartat incloure, en els seus processos habituals, eines noves, com per exemple quan les empreses van descartar inicialment les màquines d’escriure per considerar la cartes manuscrites més personals.

·       EL MÓN DE LA DOCÈNCIA I ELS USOS DE LES NOVES TECNOLOGIES: Reflexionem sobre com aquesta por al canvi descrit amb anterioritat té molt a veure amb el fet que certs mestres siguin encara reticents a l’ús dels ordinadors com a eina habitual en els processos d’aprenentatge.

·        QUINA ÉS LA FORMA D’APRENDRE A DIA D’AVUI: Fem un incís sobre un paràgraf del llibre en que explica que la nostra forma d’aprendre està canviant, ja no és analítica, sinó que es desencadena des de la part emotiva, l’àrea afectiva, i per tant conclou que hem de reconsiderar els mètodes i eines que utilitzem per que els nostres interessos estan canviant.

·         FUNCIONS DE L’HEMISFERI DRET I ESQUERRA DEL NOSTRE CERVELL. L’hemisferi esquerra és l’analític, on es desenvolupa l’escriptura, el raonament abstracte, el lògic, la raó. L’hemisferi dret és l’emotiu, el sentimental, intuïtiu, el creatiu, el sintètic, és on regeixen les funcions espacials no verbals. Cadascun dels hemisferis tracta la informació que li arriba de una forma diferent i en conseqüència tenen processos mentals diferents. La societat occidental, des de l’època dels grecs va anar adquirint progressivament l’hemisferi analític com el dominant.

·    QUIN LLENGUATGE PARLA LA NOSTRA SOCIETAT AVUI DIA, QUIN HEMISFERI PREDOMINA?  Predomina el llenguatge audiovisual, ja no és el llenguatge escrit, per tant aprenem des de l’hemisferi dret, l’emotiu. Segons Marshall Mcluhan, autor de “La Galaxia Gutenberg” estem en un procés de revolució doncs si la impremta va provocar una revolució cultural que va donar pas a l’individualisme modern, ara cultura audiovisual està desplaçant la lletra impresa i retorna al ser humà a l seva forma primitiva de viure i pensar.
    

     ON ESTÀ L'EQUILIBRI?. La resposta està en incloure "el millor de cada casa", és a dir, no deixar de banda cap hemisferi, és el que l'autor Joan Farrés defineix en la següent descripció: "...La educación en estéreo, convierte a la escuela no en un centro de ensenñanza, sinó de aprendizaje. Un centro preocupado no por la simple transmisión del conocimiento, sinó por el enrequecimiento en experiencias de todo tipo de conocimiento, sensaciones, emociones, actitudes, intuiciones, ..."

·       CONCLUSIONS:

1.     Pel procés intel.lectual de llegir, cal fer tota una sèrie de funcions concretes i racionals. En canvi, per contemplar una imatge pot ser una operació sintètica, el primer que percebem és una sensació i després analitzem.

2.     L’escola a dia d’avui ensenya per escrit, de forma analítica, es centra en la racionalitat, però no ho fa a través de les emocions i de les sensacions, es a dir, de forma audiovisual. El seu llenguatge no és el de la societat.

3.     “ El adulto, sólo comprende abstrayendo, el joven sólo comprende sintiendo”.

4.     “Un nuevo lenguaje: No se trataría de usar medios audiovisuales, sino de expresarse visualmente.”

5.     No és tant una qüestió de mitjans sinó del llenguatge que utilitzo.

6.     “Expresarse audiovisualmente significa comunicar las intenciones en el acto mismo de suscitar emociones.”

7.     L'escola és una oportunitat per trobar l'equilibri entre el pensament analític i l'aproximació emocional a la realitat. Per tant cal fer una revisió seria dels mitjans i el format en que s'educa a les escoles. 



  • I QUÈ MÉS?  
    • La classe d'avui ha estat de les que més m'han impactat, perquè m'ha obert un món nou davant dels ulls. M'ha adonat de la importància que tots el que es dediquen i ens volem dedicar a l'educació hem de tenir molt present aquesta nova era en la comunicació, en els nous llenguatges no verbals. 
    • El component emocional, malauradament ha estat un desconegut en la major part de les escoles, només hem estat pendents dels continguts, oblidant que les persones som quelcom més que un cúmul de coneixements i habilitats racionals preparades (o no) per al món laboral. Incorporar la emoció en l'acte mateix de l'aprenentatge és cabdal per rescatar l'educació de la persona en la seva totalitat, implicar-la com a subjecte actiu i no merament receptiu de continguts. Si ensenyem emocionant, els continguts s'absorbiran amb un bon ancoratge i aprendrem a créixer convivint amb les emocions, acceptant que hi són, no anul.lar-les, sinó saber que hi són i el més important, aprendrem a gestionar-les. Sols així educarem per conviure en societat, i no tan sols per ser útil al món laboral.

  • COM HO FAN ELS QUE EN SABEN? 
    • Avui el Jordi, com acostuma a fer, primer de tot ha exposat quin tema treballaríem a classe, de manera que l'alumne es centra
    • Normalment no fa explicacions magistrals inicialment, segueix un procediment que ell en diu "aprendre fent". Guia a l'alumne, a través de proporcionar-li material treballat a casa, i de forma prèvia a la classe. L'alumne accedeix al material a través del bloc de l'assignatura de GTIC, amb formats varis, des de lectures de textos penjats a la xarxa, visionat de vídeos, i tot això exposat i explicat en una entrada del seu bloc. Amb això aconsegueix que l'alumne arribi a classe tenint unes idees prèvies del que es treballarà a classe i per tant, pugui autoevaluar la seva capacitat d'anàlisi del que prèviament s'ha treballat a casa a través de comparar-ho amb les reflexions que es fan a classe.
    • Avui, per exemplificar com utilitzar els mitjans audiovisuals de forma correcta ens ha exposat dos vídeos:

                    Edu3.cat


enllaç vídeo 1

El vídeo és un vídeo-lliçons es per treballar individualment i poder extreure dades. No és un vídeo per veure a classe.  Tot i ser un mitjà audiovisual, no transmet un missatge audiovisual perquè fa servir un llenguatge completament verbal, les imatges i la música són accessoris que no aporten cap contingut, són només un acompanyament. El volum d'informació en llenguatge verbal és tant alt que és necessari prendre apunts per poder assimilar i recordar els continguts. 






enllaç vídeo 2


Hem estat somrient, per tant, ens ha transmès, diversió, intriga, empatia. Per què els dos animals s’acaben pegant com hem vist al vídeo? Per orgull, és a dir, una emoció. L'objectiu del vídeo és explicar quines conseqüències té mantenir una baralla entre dos: els implicats perden i sempre hi ha un tercer que s'aprofita de la situació i en surt beneficiat.

Són vídeos que treballen amb mitjans audiovisuals per transmetre emocions. Aquests tipus de vídeos arriben molt més a l'alumne, primer va directe a l'emoció i després a la raó. Aprenem amb l'emoció.



Per tant, a saber: la diferència no està en el mitjà, que és el mateix en aquests dos casos, sinó en la forma, en el tipus de llenguatge en que està crea el vídeo. Un està elaborat amb llenguatge verbal i l'altre amb llenguatge visual.