MÓN MENUT: QUÈ ÉS L'INFORMALISME

PLÀSTICA

Paràgraf extret de: EXPERIENCIAS. Alfredo Hoyuelos Planillo. Ir y descender a y desde Reggio Emilia.

“Escuelas en las que vemos a los niños y niñas decidir dónde y con quién quieren estar en todo momento; en grupos pequeños. Niños y niñas que salen y entran, a voluntad, de las clases siempre con la puerta abierta. No hay fi las ni gritos. Los niños y niñas se distribuyen por todo el espacio: unos en el patio, otros en las aulas, otros en los minitalleres, otros en la cocina (en la de verdad), otros en los baños. Niños y niñas que se mueven sin el asfixiante “control” adulto. Las maestras, con la mayor responsabilidad y celo profesional, han decidido algo muy difícil: confi ar en que los niños y niñas pueden aprender por sí mismos en cualquier tiempo y espacio.

Niños y niñas que se sienten escuchados desde su alteridad y que, honestamente, no

son llevados normativamente colonizados por la prepotencia del mundo adulto.”

INFORMALISME

Moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya. Es va desenvolupar cap a la década dels cinquanta, en paral.lel a l’expressionisme abstracte nord-americà. Els artistes que en podem destacar entre d’altres són: Antoni Tàpies, Juan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, algunes obres de Albert Ràfols Casamada, Antonio Saura i Manuel Miralles, entre d’altres.

El terme informalista es va adoptar per referis-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències pròximes, com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal. Busquen l’autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar, l’expressió del món interior de l’artista.

Característiques del moviment:

· Experimentació constant

· Sentit màxim de llibertat

· Expressivitat dels materials que adquireixen el protagonisme, deixant en segon pla la temàica de l’obra i per tant es ressalta la composició de la mateixa.

· La forma desapareix totalment, tant la figurativa, com la geométrica

· Exaltació de l’atzar, la improvització, un rebuig a la construcción premeditada, la traçada sobre la tela és el producte d’una acció del pintor el més rápida i intuïtiva possible: el gest.

· Importància als procediments tècnics i materials

· Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage

· Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta…

· Utilització plàstica d’acomulacions de materials, relleusn, degoteig, forats, tall, destrucció…

· Gran llibertat en el color

· Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.

· Base ideológica vinculada a l’existencialisme

· Forta presencia de la personalitat de l’artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d’ànim.

· La vulnerabilitat de l’home, la seva instrascendència, el complet desarmament de l’ésser cap a l’exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra.

EXEMPLES DE OBRES INFORMALISTES:

Alberto Burri,

Grande Rosso, 1964

P18