CLASSE DE GTIC 16-10-2012 – EL FET PEDAGÒGIC DE LES GTIC EN ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE.

·    OBJECTIU DE LA CLASSE: Parlar sobre el fet pedagògic, quin paper tenen les GTIC en els processos d’aprenentatge a dia d’avui? Cap a on anem?

·     ANÀLISI SOBRE UN TEXT: Per treballar entorn l’objectiu indicat i conèixer què és el llenguatge audiovisual, vam llegir amb anterioritat el capítol 1 del següent llibre:

FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

http://books.google.es/books?id=R42bS1pdfikC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false
totes les cites fetes en aquesta entrada estan extretes d'aquest llibre.

·      LECTURA DEL PRIMER PARÀGRAF “EL MIEDO AL CAMBIO”: Versa sobre la reticència de la societat al llarg de la història a utilitzar les noves eines. Exposa diferents exemples curiosos de situacions en les que l’home a descartat incloure, en els seus processos habituals, eines noves, com per exemple quan les empreses van descartar inicialment les màquines d’escriure per considerar la cartes manuscrites més personals.

·       EL MÓN DE LA DOCÈNCIA I ELS USOS DE LES NOVES TECNOLOGIES: Reflexionem sobre com aquesta por al canvi descrit amb anterioritat té molt a veure amb el fet que certs mestres siguin encara reticents a l’ús dels ordinadors com a eina habitual en els processos d’aprenentatge.

·        QUINA ÉS LA FORMA D’APRENDRE A DIA D’AVUI: Fem un incís sobre un paràgraf del llibre en que explica que la nostra forma d’aprendre està canviant, ja no és analítica, sinó que es desencadena des de la part emotiva, l’àrea afectiva, i per tant conclou que hem de reconsiderar els mètodes i eines que utilitzem per que els nostres interessos estan canviant.

·         FUNCIONS DE L’HEMISFERI DRET I ESQUERRA DEL NOSTRE CERVELL. L’hemisferi esquerra és l’analític, on es desenvolupa l’escriptura, el raonament abstracte, el lògic, la raó. L’hemisferi dret és l’emotiu, el sentimental, intuïtiu, el creatiu, el sintètic, és on regeixen les funcions espacials no verbals. Cadascun dels hemisferis tracta la informació que li arriba de una forma diferent i en conseqüència tenen processos mentals diferents. La societat occidental, des de l’època dels grecs va anar adquirint progressivament l’hemisferi analític com el dominant.

·    QUIN LLENGUATGE PARLA LA NOSTRA SOCIETAT AVUI DIA, QUIN HEMISFERI PREDOMINA?  Predomina el llenguatge audiovisual, ja no és el llenguatge escrit, per tant aprenem des de l’hemisferi dret, l’emotiu. Segons Marshall Mcluhan, autor de “La Galaxia Gutenberg” estem en un procés de revolució doncs si la impremta va provocar una revolució cultural que va donar pas a l’individualisme modern, ara cultura audiovisual està desplaçant la lletra impresa i retorna al ser humà a l seva forma primitiva de viure i pensar.
    

     ON ESTÀ L'EQUILIBRI?. La resposta està en incloure "el millor de cada casa", és a dir, no deixar de banda cap hemisferi, és el que l'autor Joan Farrés defineix en la següent descripció: "...La educación en estéreo, convierte a la escuela no en un centro de ensenñanza, sinó de aprendizaje. Un centro preocupado no por la simple transmisión del conocimiento, sinó por el enrequecimiento en experiencias de todo tipo de conocimiento, sensaciones, emociones, actitudes, intuiciones, ..."

·       CONCLUSIONS:

1.     Pel procés intel.lectual de llegir, cal fer tota una sèrie de funcions concretes i racionals. En canvi, per contemplar una imatge pot ser una operació sintètica, el primer que percebem és una sensació i després analitzem.

2.     L’escola a dia d’avui ensenya per escrit, de forma analítica, es centra en la racionalitat, però no ho fa a través de les emocions i de les sensacions, es a dir, de forma audiovisual. El seu llenguatge no és el de la societat.

3.     “ El adulto, sólo comprende abstrayendo, el joven sólo comprende sintiendo”.

4.     “Un nuevo lenguaje: No se trataría de usar medios audiovisuales, sino de expresarse visualmente.”

5.     No és tant una qüestió de mitjans sinó del llenguatge que utilitzo.

6.     “Expresarse audiovisualmente significa comunicar las intenciones en el acto mismo de suscitar emociones.”

7.     L'escola és una oportunitat per trobar l'equilibri entre el pensament analític i l'aproximació emocional a la realitat. Per tant cal fer una revisió seria dels mitjans i el format en que s'educa a les escoles. 

• I QUÈ MÉS?  
• La classe d'avui ha estat de les que més m'han impactat, perquè m'ha obert un món nou davant dels ulls. M'ha adonat de la importància que tots el que es dediquen i ens volem dedicar a l'educació hem de tenir molt present aquesta nova era en la comunicació, en els nous llenguatges no verbals. 
• El component emocional, malauradament ha estat un desconegut en la major part de les escoles, només hem estat pendents dels continguts, oblidant que les persones som quelcom més que un cúmul de coneixements i habilitats racionals preparades (o no) per al món laboral. Incorporar la emoció en l'acte mateix de l'aprenentatge és cabdal per rescatar l'educació de la persona en la seva totalitat, implicar-la com a subjecte actiu i no merament receptiu de continguts. Si ensenyem emocionant, els continguts s'absorbiran amb un bon ancoratge i aprendrem a créixer convivint amb les emocions, acceptant que hi són, no anul.lar-les, sinó saber que hi són i el més important, aprendrem a gestionar-les. Sols així educarem per conviure en societat, i no tan sols per ser útil al món laboral.

• COM HO FAN ELS QUE EN SABEN? 
• Avui el Jordi, com acostuma a fer, primer de tot ha exposat quin tema treballaríem a classe, de manera que l'alumne es centra
• Normalment no fa explicacions magistrals inicialment, segueix un procediment que ell en diu "aprendre fent". Guia a l'alumne, a través de proporcionar-li material treballat a casa, i de forma prèvia a la classe. L'alumne accedeix al material a través del bloc de l'assignatura de GTIC, amb formats varis, des de lectures de textos penjats a la xarxa, visionat de vídeos, i tot això exposat i explicat en una entrada del seu bloc. Amb això aconsegueix que l'alumne arribi a classe tenint unes idees prèvies del que es treballarà a classe i per tant, pugui autoevaluar la seva capacitat d'anàlisi del que prèviament s'ha treballat a casa a través de comparar-ho amb les reflexions que es fan a classe.
• Avui, per exemplificar com utilitzar els mitjans audiovisuals de forma correcta ens ha exposat dos vídeos:

                   

enllaç vídeo 1

El vídeo és un vídeo-lliçons es per treballar individualment i poder extreure dades. No és un vídeo per veure a classe.  Tot i ser un mitjà audiovisual, no transmet un missatge audiovisual perquè fa servir un llenguatge completament verbal, les imatges i la música són accessoris que no aporten cap contingut, són només un acompanyament. El volum d'informació en llenguatge verbal és tant alt que és necessari prendre apunts per poder assimilar i recordar els continguts. 

enllaç vídeo 2

Hem estat somrient, per tant, ens ha transmès, diversió, intriga, empatia. Per què els dos animals s’acaben pegant com hem vist al vídeo? Per orgull, és a dir, una emoció. L'objectiu del vídeo és explicar quines conseqüències té mantenir una baralla entre dos: els implicats perden i sempre hi ha un tercer que s'aprofita de la situació i en surt beneficiat.

Són vídeos que treballen amb mitjans audiovisuals per transmetre emocions. Aquests tipus de vídeos arriben molt més a l'alumne, primer va directe a l'emoció i després a la raó. Aprenem amb l'emoció.

Per tant, a saber: la diferència no està en el mitjà, que és el mateix en aquests dos casos, sinó en la forma, en el tipus de llenguatge en que està crea el vídeo. Un està elaborat amb llenguatge verbal i l'altre amb llenguatge visual.