divendres, 22 de març del 2013

ÀREES DE JOCS INFANTILS. COM HAN DE SER?

Davant la dispersió d'informació respecte àrees de jocs fresques d'idees noves, he topat amb aquest blog que us enllaço. Li he donat ullada per sobre i sembla força interessant, com a mínim, va més enllà d'una aburrida recopilació de jocs infantils on tots volen ser diferents, però acaben sent sempre molt semblants als de la competència.


  • Perquè la pedagogia del moviment  i l'esbarjo poden anar de la mà amb el disseny. 
  • Perquè la mirada estètica també s'educa.
  • Ampliem el ventall d' elements per ser descoberts. Quan més ric sigui el bagatge d'experimentació, de reptes físics per superar, de noves imatges per disfrutar, de nous espais per conquerir, més omplirem la caixa negra, aquella on la imaginació rebusca per pensar, per reflexionar i acabar creant.
  • Perquè treballar sectorialment, és perdre una gran oportunitat d'aprendre a ser pluridisciplinars, al cap i a la fi, s'està educant la generació que més requerirà ser-ho.



dilluns, 11 de març del 2013

QUIN ÉS EL PARADIGMA DE L'EDUCACIÓ?


Aquí us deixo un enllaç d'un vídeo curt on i el nou PARADIGMA DE L'EDUCACIÓ, per reflexionar...

http://www.youtube.com/watch?v=AZ3JmuaUrxs

dilluns, 14 de gener del 2013

dijous, 10 de gener del 2013

UN BLOC INTERESSANT DE MÚSICA I POESIA

Buscant Serenata per cordes en Do Major op. 48. Tchaikovsky he trobat un bloc d'allò més interessant. 

L'autora del bloc és mestra de secundària. Espero que us agradi.

aquí teniu el bloc de música i poesia anomenat ERATO I EUTERPE

MÚSICA: ENLLAÇOS MÉS QUE INTERESSANTS

http://www.cobdc.org/grups/musical/Documents/Jornades/bibliografia_per_a_infants_GDM_(Nov08).pdf

diumenge, 2 de desembre del 2012

QUI ETS TU? -primera part-


El passat dia 23 d'octubre vam presentar la tasca " qui ets,tu?". havíem d'escollir a una companya de classe a qui descriure per dos mitjans molt diferents:

  • una imatge amb un peu de pàgina que ajudés a descriure allò que era difícil de percebre amb la fotografia
  • una descripició, la concreció exacta de descripció quedava oberta, podia ser un text, un poema, una cançó, un vídeo, el mitjà era lliure.

Vaig escollir l'Hel.lenca perquè la seva imatge era molt definitòria i subtilment diferent, cal tenir en compte que vam haver d'escollir companya als pocs dies de conéixer'nos,  així que no sabia exactament amb qui em trobaria quan li fes la entrevista per poder tenir material amb què confeccionar les dues tasques.


Sense més preàmbuls dono pas a la imatge i a la descripció.






No sóm el que semblem, o sí?
Hel.lenca, tu què hi dius?

De rialla fàcil,
i una caiguda d’ulls
que et permet enlluernar-te,
momentàniament,
quan de sobte un es fixa,
amb les brillantors
i algun que altre artilugi més,
que porta a tort i a dret.

Saps que és d’ella,
tot tan carregat
no pot ser de ningú més
tantes coses amuntegades.

Transmet una franquesa cristal·lina,
encara immaculada,
que desprèn l’energia
d’aquells que només tenen
19 anys a l’esquena.

tan primeta i estirada
que es veu fràgil, si em permeteu.

Es fa veure,
és bufona,
cabell llarg, com no! És la moda
i rosseta, però no sé si de perruqueria...
podríem dir que és atractiva,
això el nostre noi, l’Hug, ens ho diria.
És prima i alta fins al cel,

Un s’espera una veueta,
per posar-li ja el llacet,
però de sobte sents un so
que apareix de repent.
Sobta el greu, de la seva veu,
però no és, precisament, perquè sigui greu,
podríem dir, que contrasta
i fins i tot li serveix d’ancla.

És fineta, tota ella
però amb el temps
de res no li serviria
tants elogis del seu físic
si no fos perquè al “darrera”,
vaja, allà on l’ànima s’alimenta
i té un cor gran que batega
per tots el que se l’estimen.
La família té de referència,
Fins aquí lògic, la té tota per a ella,
Però un cop més, per sort sobta,
La passió pel seu avui.

Carn i ungla es veu que són,
I no pas com les seves de colors,

de colors en plural
tot sigui dit de pas,
és digne de ser admirat,
conviure amb una prolongació
tant llarga arran dels dits
això sí, divertit, de colors.

que qui sap valorar als grans,
Un tresor té ella al cor
i jo diria que ja ho sap.

Octubre del 2012
Goretti Guillén Tunica

Tornant a l’avi,

deu ser el vincle invisible ,
que no per ser-ho vol dir que no hi sigui
de quan era ben petita,
de quan encara no es valia.
Pel seu avui moriria
I es que arriba a fer enveja
la seva bogeria.

No tothom sap veure en els vells
el que encara no té el jovent,
experiència i prudència,
sinceritat i ni un pèl a la llengua.

Saber valorar a un avi,
I exposar-lo a la classe
té a veure amb el cercle
que la vida ens té previst.

Així doncs no és d’estranyar
que als petitons vulgui servir,
qui millor per cuidar nens

dilluns, 19 de novembre del 2012

UN "CONTRA" INTERESSANT: LA CULTURA I INTERNET, UNA ESCLETXA PER SER OPTIMISTES

Aquí us deixo el link de la contra de la vanguardia on s'entrevista a Simona Levi, molt interessant, almenys per mi perquè hi surten molts conceptes que fan reflexionar:

-els drets d'autor
-l'accés a la cultura com un dret i no com un privilegi
-noves formes de finançament per als artistes
-i sobretot una porta oberta cap a un món una mica més humà i més igualitari.

i de pas, s'aprèn, almenys jo he après, un nou concepte revolucionari: crowfunding