diumenge, 21 d’octubre del 2012

TUTORIAL: INSERTAR UNA IMATGE AL BLOC


Un cop més, he tingut dificultats per incorporar imatges al bloc, es per això que 
us adjunto una presentació on es descriu molt i molt bé com fer-ho. 



QUÈ ÉS L'INFORMALISME


PLÀSTICA

Paràgraf extret de: EXPERIENCIAS. Alfredo Hoyuelos Planillo. Ir y descender a y desde Reggio Emilia.

“Escuelas en las que vemos a los niños y niñas decidir dónde y con quién quieren estar en todo momento; en grupos pequeños. Niños y niñas que salen y entran, a voluntad, de las clases siempre con la puerta abierta. No hay fi  las ni gritos. Los niños y niñas se distribuyen por todo el espacio: unos en el patio, otros en las aulas, otros en los minitalleres, otros en la cocina (en la de verdad), otros en los baños. Niños y niñas que se mueven sin el asfixiante “control” adulto. Las maestras, con la mayor responsabilidad y celo profesional, han decidido algo muy difícil: confi  ar en que los niños y niñas pueden aprender por sí mismos en cualquier tiempo y espacio.
Niños y niñas que se sienten escuchados desde su alteridad y que, honestamente, no
son llevados normativamente colonizados por la prepotencia del mundo adulto.”


INFORMALISME

Moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya. Es va desenvolupar cap a la década dels cinquanta, en paral.lel a l’expressionisme abstracte nord-americà. Els artistes que en podem destacar entre d’altres són:  Antoni Tàpies, Juan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, algunes obres de Albert Ràfols Casamada, Antonio Saura i Manuel Miralles, entre d’altres.

El terme informalista es va adoptar per referis-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències pròximes, com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal. Busquen l’autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar, l’expressió del món interior de l’artista.

Característiques del moviment:
           
·       Experimentació constant
·       Sentit màxim de llibertat
·       Expressivitat dels materials que adquireixen el protagonisme, deixant en segon pla la temàica de l’obra i per tant es ressalta la composició de la mateixa.
·       La forma desapareix totalment, tant la figurativa, com la geométrica
·       Exaltació de l’atzar, la improvització, un rebuig a la construcción premeditada, la traçada sobre la tela és el producte d’una acció del pintor el més rápida i intuïtiva possible: el gest.
·       Importància als procediments tècnics i materials
·       Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage
·       Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta…
·       Utilització plàstica d’acomulacions de materials, relleusn, degoteig, forats, tall, destrucció…
·       Gran llibertat en el color
·       Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.
·       Base ideológica vinculada a l’existencialisme
·       Forta presencia de la personalitat de l’artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d’ànim.
·       La vulnerabilitat de l’home, la seva instrascendència, el complet desarmament de l’ésser cap a l’exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra.
EXEMPLES DE OBRES INFORMALISTES:


Alberto Burri,
Grande Rosso, 1964
P18




Eduardo Chillida
le chemin dex devins, suivi de ménerbes, 1966
edició de 165 exemplars



Antonio Saura
Cocktail Party, 1961
oil, felt-tip pen, ink, graphite and pastel on paper laid down on board
 




Jose M.Guinovart,
Signes de Terra, 2006
Litografia a 4 tintes il.luminada a mà sobre paper








Joan Hernández Pijuan,
landscape 1, 1987
litografia 70x99




Antoni Tàpies
Samarreta, 1972



690 × 552 - Jackson Pollock Painting

560 × 408 - "Untitled" by Omar Chacon


Omar Chacon
Bacanal Gumbachira, 2012
Acrylic on canvas

CLASSE DE GTIC 16-10-2012 – EL FET PEDAGÒGIC DE LES GTIC EN ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE.


·    OBJECTIU DE LA CLASSE: Parlar sobre el fet pedagògic, quin paper tenen les GTIC en els processos d’aprenentatge a dia d’avui? Cap a on anem?

·     ANÀLISI SOBRE UN TEXT: Per treballar entorn l’objectiu indicat i conèixer què és el llenguatge audiovisual, vam llegir amb anterioritat el capítol 1 del següent llibre:

FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
http://books.google.es/books?id=R42bS1pdfikC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false
totes les cites fetes en aquesta entrada estan extretes d'aquest llibre.

·      LECTURA DEL PRIMER PARÀGRAF “EL MIEDO AL CAMBIO”: Versa sobre la reticència de la societat al llarg de la història a utilitzar les noves eines. Exposa diferents exemples curiosos de situacions en les que l’home a descartat incloure, en els seus processos habituals, eines noves, com per exemple quan les empreses van descartar inicialment les màquines d’escriure per considerar la cartes manuscrites més personals.

·       EL MÓN DE LA DOCÈNCIA I ELS USOS DE LES NOVES TECNOLOGIES: Reflexionem sobre com aquesta por al canvi descrit amb anterioritat té molt a veure amb el fet que certs mestres siguin encara reticents a l’ús dels ordinadors com a eina habitual en els processos d’aprenentatge.

·        QUINA ÉS LA FORMA D’APRENDRE A DIA D’AVUI: Fem un incís sobre un paràgraf del llibre en que explica que la nostra forma d’aprendre està canviant, ja no és analítica, sinó que es desencadena des de la part emotiva, l’àrea afectiva, i per tant conclou que hem de reconsiderar els mètodes i eines que utilitzem per que els nostres interessos estan canviant.

·         FUNCIONS DE L’HEMISFERI DRET I ESQUERRA DEL NOSTRE CERVELL. L’hemisferi esquerra és l’analític, on es desenvolupa l’escriptura, el raonament abstracte, el lògic, la raó. L’hemisferi dret és l’emotiu, el sentimental, intuïtiu, el creatiu, el sintètic, és on regeixen les funcions espacials no verbals. Cadascun dels hemisferis tracta la informació que li arriba de una forma diferent i en conseqüència tenen processos mentals diferents. La societat occidental, des de l’època dels grecs va anar adquirint progressivament l’hemisferi analític com el dominant.

·    QUIN LLENGUATGE PARLA LA NOSTRA SOCIETAT AVUI DIA, QUIN HEMISFERI PREDOMINA?  Predomina el llenguatge audiovisual, ja no és el llenguatge escrit, per tant aprenem des de l’hemisferi dret, l’emotiu. Segons Marshall Mcluhan, autor de “La Galaxia Gutenberg” estem en un procés de revolució doncs si la impremta va provocar una revolució cultural que va donar pas a l’individualisme modern, ara cultura audiovisual està desplaçant la lletra impresa i retorna al ser humà a l seva forma primitiva de viure i pensar.
    

     ON ESTÀ L'EQUILIBRI?. La resposta està en incloure "el millor de cada casa", és a dir, no deixar de banda cap hemisferi, és el que l'autor Joan Farrés defineix en la següent descripció: "...La educación en estéreo, convierte a la escuela no en un centro de ensenñanza, sinó de aprendizaje. Un centro preocupado no por la simple transmisión del conocimiento, sinó por el enrequecimiento en experiencias de todo tipo de conocimiento, sensaciones, emociones, actitudes, intuiciones, ..."

·       CONCLUSIONS:

1.     Pel procés intel.lectual de llegir, cal fer tota una sèrie de funcions concretes i racionals. En canvi, per contemplar una imatge pot ser una operació sintètica, el primer que percebem és una sensació i després analitzem.

2.     L’escola a dia d’avui ensenya per escrit, de forma analítica, es centra en la racionalitat, però no ho fa a través de les emocions i de les sensacions, es a dir, de forma audiovisual. El seu llenguatge no és el de la societat.

3.     “ El adulto, sólo comprende abstrayendo, el joven sólo comprende sintiendo”.

4.     “Un nuevo lenguaje: No se trataría de usar medios audiovisuales, sino de expresarse visualmente.”

5.     No és tant una qüestió de mitjans sinó del llenguatge que utilitzo.

6.     “Expresarse audiovisualmente significa comunicar las intenciones en el acto mismo de suscitar emociones.”

7.     L'escola és una oportunitat per trobar l'equilibri entre el pensament analític i l'aproximació emocional a la realitat. Per tant cal fer una revisió seria dels mitjans i el format en que s'educa a les escoles. 



  • I QUÈ MÉS?  
    • La classe d'avui ha estat de les que més m'han impactat, perquè m'ha obert un món nou davant dels ulls. M'ha adonat de la importància que tots el que es dediquen i ens volem dedicar a l'educació hem de tenir molt present aquesta nova era en la comunicació, en els nous llenguatges no verbals. 
    • El component emocional, malauradament ha estat un desconegut en la major part de les escoles, només hem estat pendents dels continguts, oblidant que les persones som quelcom més que un cúmul de coneixements i habilitats racionals preparades (o no) per al món laboral. Incorporar la emoció en l'acte mateix de l'aprenentatge és cabdal per rescatar l'educació de la persona en la seva totalitat, implicar-la com a subjecte actiu i no merament receptiu de continguts. Si ensenyem emocionant, els continguts s'absorbiran amb un bon ancoratge i aprendrem a créixer convivint amb les emocions, acceptant que hi són, no anul.lar-les, sinó saber que hi són i el més important, aprendrem a gestionar-les. Sols així educarem per conviure en societat, i no tan sols per ser útil al món laboral.

  • COM HO FAN ELS QUE EN SABEN? 
    • Avui el Jordi, com acostuma a fer, primer de tot ha exposat quin tema treballaríem a classe, de manera que l'alumne es centra
    • Normalment no fa explicacions magistrals inicialment, segueix un procediment que ell en diu "aprendre fent". Guia a l'alumne, a través de proporcionar-li material treballat a casa, i de forma prèvia a la classe. L'alumne accedeix al material a través del bloc de l'assignatura de GTIC, amb formats varis, des de lectures de textos penjats a la xarxa, visionat de vídeos, i tot això exposat i explicat en una entrada del seu bloc. Amb això aconsegueix que l'alumne arribi a classe tenint unes idees prèvies del que es treballarà a classe i per tant, pugui autoevaluar la seva capacitat d'anàlisi del que prèviament s'ha treballat a casa a través de comparar-ho amb les reflexions que es fan a classe.
    • Avui, per exemplificar com utilitzar els mitjans audiovisuals de forma correcta ens ha exposat dos vídeos:

                    Edu3.cat


enllaç vídeo 1

El vídeo és un vídeo-lliçons es per treballar individualment i poder extreure dades. No és un vídeo per veure a classe.  Tot i ser un mitjà audiovisual, no transmet un missatge audiovisual perquè fa servir un llenguatge completament verbal, les imatges i la música són accessoris que no aporten cap contingut, són només un acompanyament. El volum d'informació en llenguatge verbal és tant alt que és necessari prendre apunts per poder assimilar i recordar els continguts. 






enllaç vídeo 2


Hem estat somrient, per tant, ens ha transmès, diversió, intriga, empatia. Per què els dos animals s’acaben pegant com hem vist al vídeo? Per orgull, és a dir, una emoció. L'objectiu del vídeo és explicar quines conseqüències té mantenir una baralla entre dos: els implicats perden i sempre hi ha un tercer que s'aprofita de la situació i en surt beneficiat.

Són vídeos que treballen amb mitjans audiovisuals per transmetre emocions. Aquests tipus de vídeos arriben molt més a l'alumne, primer va directe a l'emoció i després a la raó. Aprenem amb l'emoció.



Per tant, a saber: la diferència no està en el mitjà, que és el mateix en aquests dos casos, sinó en la forma, en el tipus de llenguatge en que està crea el vídeo. Un està elaborat amb llenguatge verbal i l'altre amb llenguatge visual.


dimecres, 17 d’octubre del 2012

TUTORIAL: COM MODIFICAR LA MIDA D'UN DOCUMENT

La mida dels documents que introduïm en el bloc ve determinada per el codi HTLM que ens incorpora el fitxer. Si anem a la pestanya de Redactar que està al costat de HTLM, que és on s'insereix el codi, veurem que hi ha dos nombres radera de les paraules "higth" i "with". Modificant aquests nombres canviarem la mida de l'alçada i l'amplada respectivament. Si desitgem fer-ho mantenint la proporció hem de fer una regla de tres.

A continuació us marco en vermell els nombres que haureu de modificar sobre un codi HTLM qualsevol:


<iframe width='500' height='300' frameborder='0' src='https://docs.google.com/spreadsheet/pub?key=0Ao74woil6WHCdHJpUlRUQlpUdUEzR2c0b0xOcVhSU2c&output=html&widget=true'></iframe>

TUTORIAL: COM INSERIR UN VÍDEO AL BLOC

Un cop més, he tingut dificultats per recordar com inserir un vídeo al bloc. Així doncs, aquí us deixo les indicacions per a que us sigui fàcil executar-ho.


  • NOVA ENTRADA: crear una nova entrada de blog i escriure el texte que considerem oportú fins a situar-nos on volem inserir el vídeo.
  • HTLM: Clicar sobre la pestanya de HTLM que hi ha a dalt a l'esquerra, aquí és on hi ha codificat tota la nostra entrada i situem el cursó al la última fila.
  • SELECCIONAR EL VÍDEO: Anem a la pàgina web on hi ha el vídeo i cerquem alguna pestanya que indiqui "compartir" o "share"
  • COPIAR CODI EMBED un cop hem accedit a "compartir", hem de copiar el codi EMBED, ja sigui a través d'alguna pestanya on posi "crear vínculo" o bé faci referència a "embed".
  • ENGANXAR EL CODI EMBED A HTLM: enganxar el codi copiat a dins de la pestanya HTLM, en el mateix punt on havíem ubicat el cursó.
  • REDACTAR: per a que es visualitzi el vídeo cal clicar damunt la pestanya de "redactar", a dalt a l'esquerra ( al costat de la pestanya HTLM).
  • PUBLICAR: Ara només resta clicar a "publicar" per a que els canvis quedin guardats.
A continuació podeu veure un vídeo de com introduir un vídeo de qualsevol web al bloc, és el que he fet servir per poder recordar com s'inseria un vídeo en una entrada de bloc.






És important recalcar que els  passos a seguir per insertar un vídeo sempre són els mateixos sigui quina sigui la pàgina web on es troba el vídeo, però el que pot variar és l'interface per executar-ho, per tant, hem d'entendre quins són els conceptes perque no sempre ens trobarem amb el format que ens mostra el vídeo d'aquest tutorial.